EL CHI O ENERGÍA VITAL
El terme Chi o Qi es fa servir de manera habitual en tots el texts xinesos relacionats amb la medicina tradicional, el Feng Shui, l’esoterisme i altres arts. Aquesta paraula denota l’energia vital que nodreix i és sosteniment de tot el que ens envolta. En altres idiomes hi ha mots equivalents, com Pneuma en Grec, Ki al Japó, Prana del sànscrit a l’ India, etc., tots ells fan referència a un alè subjectiu que és la font que manté l'univers.
Per a un mestre de feng shui, el Qi es refereix a l’existència d’un fluid invisible que nodreix els espais, donant-los vida i certes peculiaritats. Per tant, la tasca d’un mestre és determinar la qualitat, organització i distribució d’aquesta energia en un espai concret, mesurant els seus efectes i trobant els més adients segons l’ús que volem donar a cada espai. Aquest Qi l’observem a la terra de maneres diverses, ja siguin naturals o artificials, pels cicles temporals, i per les influències que determinen las direccions cardinals.
Molts tractats taoistes descriuen l’evolució de l’univers des del punt de vista energètic, amb el buit (Wu Chi) representat per un cercle sense res més, la concepció, que es el cercle amb la llavor a l’interior, fins arribar a la diversificació que representen el yin i el yang, la dualitat.
DIFERENTS TIPUS DE QI
El fen shui clàssic fa servir el terme Sheng Qi per expressar els aspectes positius i benèfics d’aquesta energia (llocs amb bon feng shui), i el mot Sha Qi per tot el contrari, és a dir, per a llocs poc favorables.
La manera més directa per conèixer quina mena de Qi ens rodeja es fer servir la sensibilitat i el sentit comú. Un lloc amb bon feng shui afavoreix que les persones es trobin a gust i que a la seva vida hi hagi harmonia. Un lloc amb mal feng shui ens apropa a les malalties, les discussions, i el que en diem avui en dia, mal rotllo.Un riu d’aigües netes i moviments suaus i dolços aporta Sheng Qi. Per contra, un riu amb les aigües brutes i contaminades, estancades i amb remolins ... Sha Qui. De la mateixa manera que als rius, el Qi invisible s’estén per les direccions, per les formes i els cicles temporals.
En un grau més subtil, el tipus de Qi que pot ser bo per a algú, pot no ser-ho pels altres, així, alguns llocs, orientacions, colors, etc., poden ajudar a una persona i dificultar l’expressió a d’altres. Tot i que existeixen unes normes generals pels espais i l’ésser humà, aquestes lleis poden patir variacions segons l'’idiosincràsia. Passa el mateix que amb el sol, n’hi ha que amb vint minuts ja s’han cremat i d’altres que poden passar-se el dia sencer prenent-lo, el que no invalida el fet que un excés de sol pugi arribar a ésser perjudicial.
En aquesta web trobarà el terme Qi o Chi en moltes ocasions. L’ha d’entendre com una manera de cridar l’atenció envers el fluid que compenetra totes les coses, donant-les-hi diferents qualitats, ja siguin positives o negatives.
EL MÓN DUAL: YIN i YANG
Hem considerat els termes Sheng Qi i Sha Qi de manera general. Vegem altres qualitats "duals" que donem al Chi segons altres contrastos.
L'ENERGÍA YANG. El yang denota activitat, moviment, llum, i per tant el relacionem amb tot allò que ens apropa a aquests termes com masculí, el Sol, el dia, el color vermell, la veu forta, l'estrès, la vigília, la vida, el foc, el soroll, l'estiu, i així successivament.
L'ENERGÍA YIN. El Yin denota profunditat, tranquil·litat, obscuritat, relacionant-se amb la lluna, la nit, l'aigua, el costat femení, el color negre o blau, la veu suau, els moviments tranquils, la terra, la son, la mort, la tardor, etc.
- Energia Yang
- Llum
- Sol
- Home
- Vermell
- Foc
- Estiu
- Obert
- Alegre
- Ràpid
- Vida
- Energia Yin
- Fosc
- Lluna
- Dona
- Blau
- Aigua
- Hivern
- Tancat
- Trist
- Lent
- Mort
Una de les imatges que millor descriuen la dualitat i el moviment de l’energia Yin i Yang és el conegut símbol del Tai Chi. Aquest apareix dividit en dues parts, una blanca (energia Yang), l’altre negre (energia Yin), separades per una línea ondulant que ens apropa visualment a l’idea de moviment doncs quan el Yin creix el Yang minva, i a l’inrevés. A més a més, a la part Yang hi apareix un petit cercle Yin indicant-nos que a les profunditats de l’energia Yang s’hi troba també l’energia Yin. Alhora a la part Yin hi ha un petit cercle Yang, assenyalant que mai res no es totalment yin, o totalment yang.
Les dues forces son necessàries i de les dues en trobem infinitud de matisos i contrastos. Si tot fos completament Yang o completament Yin no hi hauria colors al món, no existiria el canvi i l’absència de diferències limitaria la creativitat de l’univers.
Conèixer l’existència del Yang i del Yin ens permet trobar l’equilibri a les facetes duals de la nostra existència. L’equilibri entre aquestes dues forces en un ambient és el primer que un practicant de feng shui ha d’observar.
ALGUNS PATRONS DE L'EXTREM YIN.
Alguns símptomes d’un excés d’activitat Yin poden ser la mancança de mobilitat, la depressió, la tristesa, el cercar massa la foscor, consumir aliments freds, fer servir colors grisos i apagats, parlar en veu baixa, fer vida nocturna, etc.
Les solucions pel que fa a l’espai podrien ser donar més llum a segons quines zones de la casa, procurar que amb els mobles no obstaculitzem el pas, desempallegar-nos de trastos vells i netejar les golfes, procurar colors més lluminosos o alegres, ventilar adequadament l’espai, no posar molts objectes al·lusius a la tardor (perquè el simbolisme ens afecte d’una manera subtil), vigilar de no estar a prop de llocs yin com cementiris, espais en ruïnes, aigües estancades, etc. En definitiva, cercaríem una dosi d’energia més activa i vital (Yang) creant un nou equilibri.
No obstant, el Feng Shui va més enllà de l’aplicació d’aquests contrastos duals incorporant la idea dels 5 elements (Wu Xing), que és un altre manera de donar qualitats essencials a l’energia.