Si bé els conceptes Yin i Yang expressen la dualitat energètica de la polarització magnètica, els cinc elements representen cinc fases diferenciades de Qi o Chi. Aquesta teoria és la part essencial de moltes pràctiques xineses com la medicina, les arts marcials o el mateix Feng Shui. Per tal d’explicar-les es fa al·lusió a cinc elements simbòlics de la natura, concretament el Foc, la Terra, el Metall, l’Aigua i la Fusta. Cadascun d’ells representa una manera de moure’s l’energia, una transformació diferenciada de Chi.
S’ha de dir que l’autèntica traducció del terme Wu Xing no és "Cinc Elements", sinó més aviat una al·lusió a cinc moments o fases diferenciades de l’energia, que ens adverteix que no l’hem de prendre només com una associació física dels elements. Alguns autors com el sinòleg J.M Kermadec es neguen a fer servir el terme incorrecte, però hem d’entendre que hi hagin algunes mancances fruit de l’adaptació original de la filosofia xinesa al pensament occidental, i això sense tenir en compte el pas del temps. Hem assumit, doncs, per consens el terme cinc elements com el més adient. Vegem una descripció de les seves característiques.
L’element foc es relaciona amb l’energia en ascensió, amb la lluminositat, l’estiu. La terra amb el moviment circular i en conseqüència amb els canvis de cicle. El metall amb el moviment cap endins, podríem dir centrípet, i la tardor. L’aigua amb l’energia descendent representada per l’estació hivernal. Finalment, la fusta amb el moviment enfora o centrífug i l’energia de la primavera. No oblidem però que aquestes són només algunes associacions envers el moviment i les estacions naturals.
En els 5 elements intervenen una amplíssima gamma d’associacions, així, el foc es relaciona amb l’estiu, però també amb el cor, amb els colors vermells, amb emocions com l’estrès o la impaciència, les formes triangulars, etc. Cada element és part d’una extensa descripció que ens permet catalogar els espais sospesant quin tipus d’energia n’hi ha. A més a més, aquestes relacions ens permeten fer una lectura més o menys precisa d’allò que pot esdevenir en un espai, com a conseqüència de les seves propietats energètiques.
La teoria xinesa suggereix la necessitat que els cinc elements estiguin presents en equilibri. Així, el foc serveix per escalfar, per cuinar, per transformar la matèria, però un excés pot ser destructiu. De la mateixa manera l’aigua, font de transport i emmagatzemen, en desequilibri pot desembocar o bé en inundacions o bé tot el contrari, en sequera extrema.
Com el Feng Shui té aquest prisma d’observació de l’energia, pot determinar on es troben aquests desequilibris i alhora instaurar les solucions o correccions necessàries. Un exemple podria ser una vivenda on hi hagués massa metall, en forma de colors blancs i uniformes, superfícies brillants i polides, decoració austera i de tardor, ordre i netedat extremes, etc., propiciant un ambient poc alegre i poc càlid que es podria relacionar amb problemes pulmonars, certa rigidesa, o bé estats emocionals depressius o de tristesa. Totes aquestes associacions són part de l’element metall i no haurien estat escollides arbitràriament.
Vegem però, abans de fer un esquema general d’associacions de les cinc energies, una part fonamental d’aquesta teoria i que té relació amb tots els cicles en els que interactuen aquests elements. El coneixement dels cicles ens permet saber com aquestes energies es regulen a la natura o a un lloc determinat.
Aquest cicle també s’anomena de creació i ens apropa a la idea de com un element ajuda a un altre per expressar-se, i alhora l’hi serveix d’aliment per crear-ne un altre, i així indefinidament en un cicle infinit. El Feng Shui l’utilitza per fer créixer o afavorir els aspectes positius d’un determinat espai. Vegem la seqüència completa:
Simbòlicament, la fusta l’hi serveix al foc per la combustió, donant-l’hi força, el foc, en minvar i extingir-se esdevé cendra (terra) similar a terra volcànica que origina la formació de noves illes. La terra produeix el metall (que s’extrau de les entranyes de la terra en forma de mineral, de les mines, etc.), el metall, en un procés de fossa, es transforma en estat líquid (aigua), i finalment l’aigua nodreix i fa créixer la fusta, començant novament el cicle indefinidament.
Aquesta explicació és una manera simbòlica d’explicar el cicle creatiu. La majoria dels elements són fàcils d’entendre mitjançant aquestes analogies naturals tot i que, potser, el més difícil d’assimilar sigui que del metall neixi aigua.
Aquest cicle representa de quina manera un element controla l’expressió d’altre. Alguns textos l’anomenen el cicle destructiu, però autors com Joseph Yu insisteixen en que el mot no és del tot encertat perquè suggereix una aniquilació total, i el terme en realitat fa al·lusió a una influència controladora, així, un tros de metall pot tallar un tros de fusta, però no té per què, necessàriament, destruir-lo totalment. O els arbres(la fusta), que poden desvitalitzar la terra perquè s’alimenten d’ella, però no per això l’exhaureix. El cicle complet és el següent:
Aquest cicle ens mostra una manera natural de controlar el sistema, de la mateixa manera que en els oceans, un peix serveix d’aliment a un altre, que alhora és aliment d’un altre de més gran, formant l’equilibri dels ecosistemes. Això ens permet un equilibri general donat que tots els elements fan de controladors i, alhora, són controlats. Tot i així, si un element que fa de controlador supera els límits raonables pot esdevenir, tal com dèiem abans, un element destructiu.
Aquest cicle també és conegut com la relació mare - fill. Consisteix en la inversió del cicle de creació i descriu com un element descendent del seu progenitor pot debilitar-lo o esgotar-lo. Vegem el detall complet:
Així, diem que el metall és fill de la terra; extraure en excés o un fort domini d’aquest element, tendeix a esgotar la terra. De la mateixa manera, la fusta és filla de l’aigua, entenent que el creixement de la fusta (arbres i plantes) minva la quantitat d’aigua, i d’aquesta manera amb cada element. Aquest cicle és una versió més subtil que el cicle de control.
La seva aplicació s’estén a diferents mètodes de Feng Shui, com la branca Xuan Kong (estels volants) o Ba Zhai (vuit cases) fent-lo servir per esgotar els elements associats als estels amb connotacions negatives.
Aquest cicle és just el contrari al de control. D. H. Van Berghe ens explica com s’activa en perdre coherència o perdre l’equilibri el sistema de control. El cicle és el següent:
Diem, doncs, que si la fusta és molt forta i el metall dèbil, el metall es farà malbé o perdrà el seu ímpetu originari en voler controlar o tallar a la fusta, de la mateixa manera que un foc massa fort evapora l’aigua sense donar-li oportunitat per apagar-lo o controlar-lo, o un excés d’aigua que arrossega la terra minvant la seva fermesa i estabilitat.
Pekin, Nanjing, Shanghai i Hong Kong
En companyia de Natividad Pérez Domingo i en Silvestre Pérez.
Inclou traducció, visites, activitats lúdiques, allotjament a l'hotel, etc.