|
|
![]() |
|
La Pràctica tradicional del Feng Shui
El Feng Shui és un art molt vell i les seves pràctiques són molt profundes. Algunes persones confonen els seus principis amb rituals o supersticions de la cultura xinesa, o amb una decoració de caire oriental. D'altres s'aprofiten comercialment per vendre tot tipus d'amulets o articles estranys, no necessariament útils per practicar-ho. Trobar una casa plena de borles vermelles, monedes xineses, ànecs mandarins, cristalls o d'altres objectes, no sempre és senyal de tenir-hi un bon Feng Shui. Tot i que és cert que pel Feng Shui podem fer servir alguns articles com sortidors d'aigua, certs elements naturals i altres ornaments, la seva pràctica no es pot veure reduïda exclusivament a la compra d'objectes per solucionar segons quins problemes. Generalment els principis més importants tenen a veure amb la distribució física, els recorreguts d'energia, la orientació magnètica, l'ús i la activitat de cada espai i allò que anomenem factor temps. Un bon practicant de l'art pot recomanar la construcció d'una vivenda en un moment concret, escollir una zona físicament saludable, orientar les vistes i la porta principal cap a una direcció magnètica concreta, aconsellar com fer la distribució de passadissos, on col·locar portes i finestres, alhora que decidir els colors, els materials i els elements més adequats per cada lloc de la casa i els seus habitants. Tots aquests aspectes poden passar totalment desapercebuts per un observador extern que cerqui objectes o elements "concrets"; l'autèntic Feng Shui s'ha de conèixer més pels seus efectes que per la seva aparença externa, tot i que hi ha fets sobre les "formes" que s'analitzen visualment. El Feng Shui es nodreix de la majoria de les seves arrels, de conceptes utilitzats a la filosofia xinesa com la paraula Qi o Chi sinònim d'energia. El Feng Shui es sintetitza en promoure la circulació d'allò que anomenen Sheng Qi o (energia favorable) que s'oposa al terme Sha Qi que al·ludeix a l'energia malalta. També s'estudia l'equilibri entre el yin i el yang (les polaritats energètiques oposades), la correcta distribució dels 5 elements (foc, terra, metall, aigua i fusta), la influència de les 8 direccions i el seus trigrames, les branques terrestres i els troncs celestials, etc. Aquests principis s'apliquen a la medicina xinesa, al Qi Gong, al Tai Chi, a les arts marcials i al coneixement xinés en general. Si vostè es vol fer un estudi de Feng Shui el consultor, si més no, hauria de fer servir una brúixola de precisió per determinar les direccions del seu espai, calcular els períodes de construcció i/o reformes més adients, demanar les dades de naixement dels que hi viuen, observar amb atenció les formes interiors i exteriors i, amb tot això, elaborar una carta geomàntica que contempli observacions sobre l'evolució en el temps de l'espai i els consells per procurar l'equilibri. Actualment la vida moderna fa recomanable un estudi de Feng Shui seguit d'un anàlisi per determinar possibles afectacions de contaminaciò electromagnética, de materials i possibles alteracions del subsòl. Finalment, el consultor, ha d'observar qualsevol element de l'entorn que sigui d'interès per la veritable millora de l'hàbitat o espai analitzat. Per finalitzar, alhora d'aplicar el Feng Shui, tingui en compte principis com l'ordre, la neteja i la vitalitat que flueix del seu entorn, i recordi que el Feng Shui cerca d'una manera o altre la bellesa.
Feng
Shui Natural Copyright © 2002-2006 . Reservats tots els drets.
Silvestre Pérez Pérez i Natividad Pérez Domingo. |
||||